Els ingredients bàsics dels agents espumants són els tensioactius, que funcionen reduint la tensió superficial d'un líquid, permetent així que el gas formi bombolles al seu interior. Les matèries primeres tensioactius que s'utilitzen habitualment inclouen tipus aniònics-com ara laurilsulfat de sodi (SLS) i laurilsulfat de èter de sodi (SLES); tipus catiònics-com ara sals d'amoni quaternaris; tipus no-iònics-com ara etoxilats d'alcohols grassos (LAE) i glicèrids d'àcids grassos; i tipus zwitteriònics-com els derivats d'aminoàcids. Aquestes matèries primeres determinen la capacitat d'escuma i l'estabilitat de l'escuma d'un agent d'escuma, alhora que influeixen en els seus contextos d'aplicació específics-com ara en productes alimentaris, agents de neteja o cosmètics.
Per millorar el volum i la longevitat de l'escuma, normalment s'incorporen agents d'escuma auxiliars a la formulació. Aquests ingredients auxiliars inclouen proteïnes naturals (per exemple, proteïna del sèrum de llet, ovoalbúmina), polisacàrids (per exemple, goma xantana, goma guar), glicerol i derivats de la sacarosa. En augmentar la viscositat de la solució i modificar les propietats de la interfície gas-líquida, aquests agents auxiliars produeixen una estructura d'escuma més fina que és menys propensa a trencar-se; s'utilitzen especialment en la indústria alimentària i cosmètica.
A més dels tensioactius i els agents espumants auxiliars, les formulacions sovint contenen estabilitzadors o espessidors dissenyats per mantenir la integritat estructural de l'escuma. Els ingredients comuns d'aquesta categoria inclouen carboximetil cel·lulosa sòdica, goma xantana i carbòmers; aquestes substàncies augmenten la viscositat del líquid i retarden la coalescència i la ruptura de les bombolles, allargant així la vida útil de l'escuma. Depenent de l'aplicació específica, també es poden afegir fragàncies, colorants o conservants per assegurar-se que l'agent espumant ofereix tant atractiu estètic com seguretat durant l'ús.
