El comportament dels xantats en contacte amb l'aigua
Els xantats són, en essència, les sals carboxilats de l'àcid xantic (com les sals de sodi, potassi o calci) i pertanyen a la classe dels polisacàrids-moleculars-d'alt pes. Quan s'introdueixen a l'aigua, no pateixen descomposició química; en canvi, formen una solució col·loïdal mitjançant el procés d'hidratació (dissolució). Aquest procés de dissolució implica principalment la formació d'enllaços d'hidrogen entre les cadenes de polisacàrids i les molècules d'aigua, fent que les molècules s'inflen significativament i augmentant així la viscositat de la solució.
Efectes tèrmics durant la dissolució
El procés de dissolució dels xantats a l'aigua representa un equilibri termodinàmic que pot ser endotèrmic (absorbeix calor) o lleugerament exotèrmic (allibera calor). Tanmateix, la quantitat de calor alliberada normalment és extremadament minúscula i no constitueix una reacció química exotèrmica significativa. En altres paraules, no genera calor intensa-a diferència, per exemple, de la reacció que es produeix quan es barregen àcids forts amb aigua. En la majoria dels casos, només percebreu un canvi insignificant en la temperatura de la solució-que sovint és massa lleu per tenir cap conseqüència pràctica.
Conclusió
Els xantats no es descomponen en contacte amb l'aigua, ni generen calor exotèrmic important. Si es detecta un lleuger augment de la temperatura durant la manipulació, és només el resultat de la dèbil energia tèrmica generada pel procés d'hidratació i la fricció de dissolució, més que l'energia alliberada per una reacció química. En conseqüència, no es requereixen mesures de protecció especials per a la manipulació; no obstant això, per evitar la dispersió de pols, encara es recomana afegir el xantat lentament a l'aigua mentre es remena.
