Els xantats-també coneguts com a "xantogenats"-són pols grogues sòlides caracteritzades per una olor picant; són tòxics, inflamables i propensos a la deliquescència en presència d'humitat. Químicament inestables, experimenten una descomposició accelerada en contacte amb les sals i són fàcilment solubles en aigua, acetona i alcohols. Se sap que aquestes substàncies causen danys al fetge, als ronyons i al sistema nerviós tant dels humans com dels animals. Els xantats van ser inventats per primera vegada per Keller a la dècada de 1920. La invenció dels xantats va donar un gran impuls a l'avenç de les tecnologies de processament de minerals; diversos tipus de xantats serveixen com a col·lectors en els processos de flotació d'escuma-una aplicació que representa el seu major volum d'ús. A més, l'etil xant de sodi i l'etil xant de potassi troben utilitat com a precipitants en hidrometal·lúrgia i com a intermedis farmacèutics. En el sector agrícola, s'utilitzen com a dessecants de cultius; quan es ruitzen en una fase adequada abans de la collita, redueixen ràpidament el contingut d'humitat de les closques del gra, facilitant així el procés de batuda.
A causa de la seva versatilitat, la goma xantana s'utilitza àmpliament a la indústria alimentària com a agent espessidor, estabilitzador d'emulsió i agent de suspensió-per exemple, en salses, begudes i gelats. També s'utilitza amb freqüència a les indústries d'extracció de petroli, cosmètica i farmacèutica per modificar les propietats dels fluids o per formular preparats d'alliberament-controlat. A més, la goma xantana serveix com a material eco-ecològic i com a portador biomèdic, demostrant un ampli potencial tant en investigació científica com en aplicacions d'enginyeria.
